“És curiós com 10 dies poden canviar el curs de la vida”

[vc_row][vc_column][vc_column_text]La Neus Vidal Grané ha participat aquest estiu d’una experiència de Camp de Treball a Ceuta, organitzada per VOLS. La Neus encara seia als pupitres de Batxillerat, que ja feia de monitora al Casal d'Estiu. Sempre ha mostrat una mirada especial pels infants més vulnerables i s'ha sentit atreta per accions de voluntariat. Mentre era a la universitat, seguia vinculada al nostre Estiu. Aquest any, ha estat responsable d'un dels grups del Casal i, un cop acabada l'activitat, ha marxat cap a Ceuta per viure una experiència que, diu, li ha canviat la vida. Prova d'això és el fet que el 15 d’octubre torna a marxar a fer un voluntariat. Aquest cop és a Eslovènia i és fins el maig!

A continuació, publiquem la crònica que ha escrit per la web de VOLS.[/vc_column_text][vc_media_grid element_width=”6″ grid_id=”vc_gid:1538335995618-2558cc35c6f2bbbe491dc005e39dfcfc-3″ include=”2117,2116″][vc_column_text]

Recordo encara la casa petita que semblava que creixés cada cop que arribava algú nou. Ara ja fa un mes que vam tornar, però alguns encara tenim la sensació d’estar a Ceuta a l’Associació Elín amb la Cande, la Teo, la Paula i la resta de voluntaris. És curiós com 10 dies poden canviar el curs de la vida. Crec que parlo en nom dels meus companys quan dic que vam tornar persones diferents a les que érem abans de viure l’experiència a Ceuta.

Suposo que la situació a Ceuta mai és fàcil. Nosaltres vam arribar quan feia molt poc, el 26 de juliol, que un grup molt gran de persones havia saltat la valla, el que implicava que, amb el temps, molts d’ells arribaven a Elín a més dels que ja portaven mesos vinculats a la entitat i d’una saturació preocupant del CETI (Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes).

Érem un grup de voluntaris gran. Durant els deu dies vam fer diverses activitats. Per començar, fèiem rutes al matí dividits en diferents grups per prendre un suc amb nois que estaven pel carrer. Un cop acabàvem les rutes fèiem formacions entorn a la immigració en situació d’irregularitat, les polítiques migratòries i la relació Europa-Àfrica. Les formacions van ser realment intenses i ens plantejaven diversos interrogants entorn la nostra societat i la nostra vida. A la tarda fèiem classes de castellà i activitats com fer màscares, moneders, etc., o bé anar a la platja. Al final del dia es feia una dinàmica per tancar el dia i després es valorava l’organització i les activitats i es planificava el dia següent. 

Aquestes eren les nostres tasques i activitats, però la tasca real que vam realitzar va ser posar nom a les xifres que surten en els titulars de les noticies. Els vam conèixer de tu a tu. Vam posar rostre a persones que des dels discursos polítics i l’imaginari col·lectiu ens venen a robar la feina. Fruit de la convivència vam tenir la oportunitat de conèixer persones realment valentes que es veuen infravalorades i maltractades per estereotips que imperen en el subconscient de gran part de la societat. Estereotips injustos que recolzen la discriminació sistèmica en la que es troben en arribar a Europa. 

D’aquesta manera, ens hem trobat en la situació de voler evidenciar aquesta situació d’injustícia en el nostre entorn més pròxim. L’experiència ens ha fet conscients i més crítics. També més humils i atents. Per això més que un voluntariat, ha estat un intercanvi d’experiències. Crec que en deu dies vam aprendre més que amb molts anys de les nostres vides i han generat molts interrogants que encara tenim per respondre. Queden encara moltes coses de les que vam viure per pensar i repensar, per valorar i per aprendre de tots aquests nois que per nosaltres són herois. Uns herois amb ganes de viure, aprendre i somiar. Uns herois que després d’anys de dolor, el primer que fan en veure’t és somriure’t, donar-te la mà, posar-se la mà al cor i preguntar-te ça va?

Boza! Free!

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]